Banys Àrabs de Girona
La llanterna superior d’aquests banys treu el cap com a cúpula en la Catedral de Girona, identifica a aquest edifici de pedra medieval, que captiva per la seva simplicitat i els contrastos de la llum i ombra dins de la seva construcció d’estil romàntic.
El seu disseny pren de les termes romanes, banys musulmans i mikve jueves com una tradició que ressorgeix en el segle XI amb la necessitat de millorar la higiene en els nuclis urbans. Les seves estades inicien en un vestuari o apodyterium.
La seva piscina de pedra central és octogonal amb columnes de capitells daurats, element arquitectònic amb decoració geomètrica i vegetal, que incorpora d’igual forma, elements zoològics.
Van estar actius fins al segle XIV i van ser restaurats en el segle XX. Estan molt ben conservats en ple cor de la vella Girona al costat de la Catedral. Són banys públics cristians amb estil Romàntic construïts en 1194 per ordres del rei Alfons I, el Cast, però el seu nom obeeix al fet que imiten l’estil musulmà.
Sobreviuen als atacs francesos en el segle XIII, després va ser un convent caputxí. Es va recuperar en 1929 per al seu ús habitual. Té forma rectangular amb les seves sales freda (frigidarium), tèbia (tepidarium) i calenta (caldarium), que reben la calor d’una caldera central.
Els banys estan en una poma totalment estructurada i consolidada que de la mateixa manera, delimita pel riu Galligants al nord amb el Onyar a l’oest. Aquesta peça arquitectònica que resumeix en els seus estils la història de Girona, està oberta al públic per un preu mòdic.
